Hi pot haver esperança, encara?

Els que em coneixen del teatre ja sabran que aquesta és una frase de "Pastorets".

I jo ara em pregunto: potser hi ha esperança?

Segur que sabeu que s'està reduint el pressupost en polítiques actives d'ocupació. Aleshores, qui atendrà els desocupats? Qui ajudarà a buscar feina als altres?
La figura de l'orientador és molt important: proporciona les eines més útils per tal que l'usuari demandant s'organitzi un mètode i obtingui la informació de cóm cercar feina.
I, a més a més, què passa quan la persona que ajuda a encarrilar la vida professional de les altres persones es troba en situació de recerca de feina? Qui ajuda, doncs, l'orientador laboral?

Tenim que "reinventar-nos"? Si, si, ja sé que és un argument que moltes vegades fem servir amb els nostres usuaris: que cal enfocar el perfil professional d'una manera diferent, formar-se en un àmbit que no és l'habitual, per diversificar la recerca, etc. Però, tenim que deixar de ser orientadors? Vigilem molt quan ens plantegem un canvi, si us plau, doncs tant pot ser molt positiu com tornar-se en contra nostre!
A més a més, si tots canviéssim, s'acabaria finalment la crisi, o senzillament obtindríem més professionals multidisciplinars? Personalment, ja he hagut de dedicar-me a tasques diferents a les que m'havia plantejat inicialment, quan estudiava una carrera. Això suposa invertir un gran esforç, però com a compensació et deixa una capacitat d'adaptació i planificació molt interessant.

Per acabar, vull compartir amb tots vosaltres el trailer d'una pel·lícula, protagonitzada per en Will Smith, que ens ensenya a no rendir-nos mai davant les adversitats de la vida: "The pursuit of happyness" ("En busca de la felicidad").

Va especialment per tots els que esteu cercant un camí professional: tingueu constància.